Un aiguader de l”´india tenia només dues grans cassoles

UN CONTE INDI

Un aiguader de l”´India tenia només dues grans cassoles de terra que penjaven en els extrems d”´un pal i que portava sobre les espatlles. Una tenia diverses esquerdes per les que s”´escapava l”´aigua, de manera que al final del camí només en conservaba la meitat, mentre que l”´altre era “perfecte” i mantenia el seu contingut.

Això passava diàriament. La cassola sense esquerdes estava molt orgullosa dels seus èxits doncs se sabia idònia pel fi pel qual havia estat creada. Però la pobre cassola esquerdada estava avergonyida de la seva pròpia imperfecció i de no poder complir correctament la seva tasca.

Així que, al cap de dos anys, li va dir a l”´aiguador: “Estic avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè degut a les meves
esquerdes només obtens la meitat del valor que hauries de rebre pel teu treball”.

L”´aiguader li va contestar: “Quan tornem a casa fixa”´t en les flors bellísimes que han crescut al llarg del camí”.

La cassola ho va fer així. I, certament, va veure moltíssimes flors precioses al llarg de la vereda. Però va continuar sentint-se trista perquè al final només guardava dins seu la meitat de l”´aigua del principi.

L”´aiguader li va dir aleshores: “T”´has adonat que les flors només creixen a la teva banda del camí? Vaig voler treure el cantó positiu de les teves esquerdes, i vaig sembrar llavors de flors. Tots els
dies les has regades i durant dos anys jo n”´he pogut collir.

Si no fossis exactament com ets, amb la teva capacitat i les teves limitacions, no hagués estat possible crear aquesta bellesa. Tots som cassoles esquerdades per alguna banda, però sempre existeix la possibilitat d”´aprofitar les esquerdes per obtenir bons resultats.